Elegeix el camí de la saviesa.
Camina amb els peus nus
ben arrelats a terra.
Deixa partir els monstres,
despulles putrescents de l'amor roí.
Assaboreix la besada
tants d'anys enrere oblidada.
Mira amb els ulls d'aigua clara
el llambreig del sol a la mar.
Gaudeix de les noves passions
amb infinita tendresa.
Dóna't a l'amor que no exigeix mesures
i fes de la llibertat l'himne de la teva ànima.
El baf de la cafetera somriu sorneguer:
- L'amor sense mesura, mesura taules a les torres dels castells.
La boca que besava amb deliri, ara
escup esfereïdores paraules d'esquírria,
trinxa les esperances amb mil bocins i
clou silencis eterns.
Les mans que acaronaren pell novençana, ara
esmicolen abatuts residus d'amor,
martiritzen amb crueltat la bellesa nívia
i nafren les ànimes càndides.
Els braços que acolliren tendreses, ara
torturen afamegats sentiments de culpa,
mesuren els camins de la feresa i
esgarbissen els cors innocents.
El baf de la cafetera es mou lentament:
- Hi ha històries que val més callar.
Besa'm amb la boca feta mar,
feta mar de desig i tendresa,
per assaciar la set de bellesa,
per ofegar-me de passió.
Toca'm amb les mans fetes vent,
fetes vent de sospirs i carícies,
per eixugar l'ànsia de tu,
per enlairar-me d'amor.
Estima'm amb l'ànima feta univers,
feta univers de paraules i lletres,
per llegir la nostra història,
per omplir-me de tu.
