es barregen imatges de la son i del desig,
records d'hores plaents emparada a la teva boca,
alimentant-me de besades,
tornant-me aigua de rosada entre les teves mans.
Res iguala l'infinit a on habites,
on les ombres tornen llum,
on la passió ambrosíaca s'escampa en tremoloses ones per la pell delerosa,
on l'amor se sublima i envaeix les ànimes embolcallant-les per sempre.
Deixem viure al teu infinit, alimentant-me de la teva boca, adormida sobre el teu pit, assaciant el desig: eternament.
El baf de la cafetera s'arrauleix a un racó:
- Viure alimentada de besades, assaciant el desig per dormir després sobre el pit de l'estimat a un infinit on habita l'amor, no és més que una altra imatge de la son i del desig.
