Els carrers son plens de fantasmes. Morts vivents, van i venen sense rumb ni sentit, amb els ulls esglaiats i el somriure glaçat a la cara.
Folls, han oblidat els sentiments.
La vida els viu.
Se'n penedeix el baf de la cafetera, mai no tornarà a demanar-me què he vist al carrer.
Brollen paraules sense sentit de les boques imprudents.
Pensaments verbalitzats, vomitats directament des de cervells putrefactes..
Rialles sorolloses es senten per tot arreu.
L'estupidesa humana disfressada de felicitat. Hipocresia practicada en família, en grup, en societat.
L'auto-engany duit al màxim exponent.
La vida és un teatre d'aparences per consciències dormides.
El baf de la cafetera respon amb contundència:
- Tots, com n'Eric al "Fantasma de l'òpera", duim una màscara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada