L'insomni, dóna temps sobrat per pensar en els moments i converses del dia passat, argolladament intens per raons òbvies.No puc deixar de donar voltes a una xifra que he conegut avui, que esgarrifa per real i esmicoladora: són trenta-vuit mil les famílies a Mallorca amb tots els membres productius sense feina i per tant en una situació molt precària.
Asseguda devora Jaume Santandreu, argollat, gran persona, gran home, gran mestre, gran amic, gran pare a la fi i amb la cadena de la beneficència penjada al coll com ell, en defensa d'una filosofia, d'una forma de vida, en defensa de l'autogestió, de l'autofinançament, del redreçament de l'autoestima dels exclosos, dels marginats, dels no ningú, dels nostres no ningú, dels nostres germans de Can Gazà...
Ara, que l'obscuritat tot ho amaga, ara que hauria d'estar dormint mentre en Jaume segueix argollat amb un altre cooperant de Can Gazà que l'acompanya a Sa Casa Llarga, lluitant per la seva causa, la nostra causa, ara, m'agradaria poder dir que no som hipòcrita i que la cadena que duc penjada al coll, no és només, per no acabar sumant la família trenta-vuit mil una.
