dimecres, 11 de març del 2015

ELS VINT MIL DEU ESTREMIMENTS



He sentit profundament el moment en el qual la pell, recorda el teu tacte;
la boca, el gust de la vida que s'allibera del teu alè;
els ulls, la imatge de la teva mirada enardida de desig. 
El mateix desig que du el nostre nom
i dibuixa amb saliva el contorn del meu cos amb exactitud i omple de llum el món,
quan la nit encara és fosca.
Als racons del teu cos hi dormen les veritats absolutes de les hores venerant-te, 
amb els genolls vinclats al pecat clamorós que callam.  

Nostres són els vint mil deu estremiments de la nuesa neta, que espanta les vergonyes i les pors.
Nostre és l'amor que ens transporta a altres mons, 
alimentats de records, fins al proper encontre.

1 comentari:

  1. Captación magnífica e instantánea, altamente magnética, electrizante, de una impresión carnal y de ánimo. Gusta.

    ResponElimina