L'ESTENDARD

S'omple de llum la tenebra i apareixes tu, amb el caminar tranquil i la mirada serena, amb el somriure sincer i els braços estesos cap a mi.
S'atura el temps en posar els llavis sobre els meus. Cap plaer al món s'iguala a respirar al teu coll, ni cap posta de sol a la mar se sembla a la teva mirada quan es troben els nostres ulls. 
De les llargues esperes, de les temibles absències en treim el delit dels reencontres, la sublimació del desig, la tendresa de les carícies contingudes. 
Del teu amor en faré un estendard al front de la meva vida.
El baf de la cafetera vola enfurismat:
- L'amor et canvia, les cursileries extremes ho demostren sobradament.