DE LES MEVES DÈRIES I CUROLLES

De les meves dèries i curolles no en puc parlar obertament en aquest bloc, per no escandalitzar ningú. Ara bé, cada vegada que el fum de la cafetera em conti històries les escriuré per compartir-les amb molt de gust amb thotom, trob que una oradura tan fascinant com aquesta no es pot deixar passar.

Avui dematí, no gaire prest, el fum de la cafetera sortia enrabiat, senyal inequívoca de que el somni del vespre havia estat poc plaent. Desagradable i ple de simbolismes l'he oblidat aviat, el vent em contava històries d'estimeres amagades molt més interessants que els malsons vetllats per moixes nodridores.