ELS CIMS DE L'ODI

Esquerps camins
divideixen les ànimes
que foren una.
Planyen les campanes
als cims de l'odi famolenc
dels amors impossibles.
Dringuegen a la finestra
els espectres
despulles esmicolades
del cor.

VERSOS A DOS I PER DOS A L'INFINIT DEL NIGUL DELS PRODIGIS.

 

Guardem el secret
de l'anatomia dels àngels,
alliberem el sexe dels pensaments:
joc de plaers, intensitat de goig
pell ardent, bateig humit de l'entrecuix,
cerca la boca ofegar el desig.
Canta l'ocell per fer callar el panteix.
Al nigul dels prodigis
el temps passa lleuger.

LES AGULLES DEL RELLOTGE

 

No tenen ànima
les agulles del rellotge,
només marquen el temps
que mai no arriba a ser
més que el desdibuixat pressentiment
d'una llunyana esperança.

ESPIRES D'AMOR

 

Qui no deixa
alenar aquest cor
que només vol
respirar l'aire
de les teves pestanyes
en somriure els ulls?
El bateig incert
el du a morir
al camí de les tenebres 
seguint les espires
de l'amor.

UN LLIBRE PER ESCRIURE

 

No hi ha res més enllà
de la sirena del vaixell
que parteix cap al nord.
Se'n du els ulls blaus,
els cabells rossos,
l'espasa embeinada,
i el darrer alè de vida.
Queden les llàgrimes,
els vells amics,
les noves històries,
i un llibre per escriure.

EL SUÏCIDI DE LA RAÓ

 

Desdibuixa l'horitzó 
la mirada dels àngels, 
divinitats perdudes 
en els interludis musicals 
de qualque instrument 
xisclant al cervell boig 
d'un cor que es nega  
a donar treva al desig. 
En el cel esperen 
el moment etern 
del suïcidi de la raó.  

DÉU TAMBÉ S'EQUIVOCA

 

Besa la carn
encesa dels llavis,
pessic delirant
de les dents.
Jocs dels dits,
luxúria alliberada.
Gemec silenciós...
I al final,
Déu també s'equivoca.