DÉU TAMBÉ S'EQUIVOCA

 

Besa la carn
encesa dels llavis,
pessic delirant
de les dents.
Jocs dels dits,
luxúria alliberada.
Gemec silenciós...
I al final,
Déu també s'equivoca.

L'ESTUPIDESA QUE SOMNIA

Demanà al vent
si tornaria.
Callà.
La mort,
és aliena a l'amor.
L'amor,
no entén de lleialtats.
L'esperança,
res no arregla,
només alimenta
l'estupidesa que somnia.

SEMBLA VIVA

 

Veu, 
escolta, 
parla... 
Sembla viva, però no ho és. 
Camina, 
corr, 
treballa... 
Sembla viva, però no ho és. 
Riu, 
plora, 
batega... 
Sembla viva, però no ho és. 
Al seu epitafi: 
Va viure morta 
i morta, viu en la esperança 
de viure una altra vida. 
Aquesta vegada,  
amb ell.    
  

VERSOS ENSALIVATS

Dies vendran
d'hores llargues.
Nits silents
de plaers descomptats.
Versos ensalivats
a esquenes estremides,
escrits amb plomes
de foc delirant.
Cavalls desbocats
ensorraran murs.
L'infern espera,
em vull cremar amb tu.

UN UNIVERS PARAL·LEL

 

Hauria d'existir un univers paral·lel,
de sorra calenta i mars de vidre,
a on plogués quan la set fos feresta,
a on només vessés llàgrimes
qui tingués deutes de sang.
Un univers paral·lel,
a on l'amor mai no fos clandestí,
a on les més belles flors,
les d'aroma dolça i colors cridaners,
no fossin tallades per ímprobes feres
bavejant luxúria incontrolada.
Un univers paral·lel,
a on viure de la lletra fos possible,
a on les mirades despertessin
al desig i al plaer
de les pells sensibles,
de les ànimes deleroses d'amor...
L'amor absolut,
aquell que mata per intens,
aquell que fereix el cor
i el deixa sagnant poesia,
eternament.

PARAULES NASCUDES MORTES

No hi ha temps que torni
per desfer els camins equivocats.
Intentant recordar les paraules exactes,
tot es torna tan estrany que l'aire es fa dens, 
irrespirable, com de vidre negre
que entre pel nas fins al cervell 
per cristal·litzar els pensaments.
S'omple de silencis la nit freda
a on es perden els llums dels ulls
que es tanquen amb el pas de les hores.
Contempl la fosca, nua, des de la finestra.  
Apaivag l'ànsia que em neix al ventre
en recordar les hores passades.
Calla, suplic al cap i el cor s'atura,
com si els sentiments,
per pura necessitat,
poguessin desaparèixer.
Amb l'equipatge ple de besades,
partesc amb el pes del destí 
que ens gira l'esquena,
cap a l'Antàrtida sense retorn,
paralitzant paraules d'amor a la gola.
Paraules nascudes mortes.

ULLS ESTRELLATS

Besa ulls estrellats
de mirada que no sap mentir,
privilegi de nafrats
que cosiren les ferides 
amb fil d'or.
Nits a l'eternitat
de passió depravada,
giravoltant al so
de música feta amb els dits
resseguint camins oblidats.
Sentiments ofegats
al gargall amarg del passat,
tornen a tocar de la pell freda
del despertar d'una nova il·lusió.