FA GUST DE DESIG

Diga-m'ho una altra vegada:
Sent el bateig del cor,
orfe de sentiments.
Toca la terra banyada amb els dits:
fa olor de derrota.
Sent el cant dels déus
als murs dels temples
enderrocats per l'oblit.
Besa els llavis tancats
de la verge presonera:
fa gust de desig.

Sent els crits embogits
dels ferits de mort
a les guerres de l'odi.
Tanca els ulls:
fa olor de derrota,
fa gust de desig.

M'ÉS IGUAL

M'és igual.
M'és igual: si sura o s'enfonsa;
si surt el sol o si plou;
si bufa el vent o la mar s'empipa.
M'és igual.
M'és igual: anar o venir;
pujar o baixar;
riure o plorar.
M'és igual.
M'és igual: ja tens cara, ja t'he vist;
ja tens veu, ja t'he sentit;
ja tens ànima, ja t'he tastat.
M'és igual.
M'és igual: si vas o vens;
si pujes o baixes;
si rius o plores.
M'és igual.
M'és igual: si no em mires, si no em veus;
si no m'escoltes, si no em sents;
si no em cerques...
Ja ens hem trobat.
M'és igual.

ELS ESCACS DELS DÉUS

Rondinen, callen, riuen, ploren, van, venen, viuen, moren.
No s'entenen els titelles allà abaix.
Entretant, entrellaçats al llit de les estimeres a punt de perdre's, es diverteixen els déus amb les seves orgies.
Sacrificis sagnants de pors tan humanes, tan banals.
Jocs d'escacs inacabats a mig camí d'enlloc.
Les rialles fan terratrèmols enderrocant mons sencers.
El baf de la cafetera no s'esvaeix avui:
- La vida és un joc d'escacs per déus avorrits.

CANÇONS DE BRESSOL

Totes les il·lusions i esperances eixorques, creades pel meu cor mil vegades trepitjat i arrossegat sense pietat, encara no són suficients per ofegar-me en la fel de la realitat aclaparadora i feresta, obstinada a fer-me veure amb claredat les runes de la meva pròpia existència. 
Davant les brases de la foguera, vençudes romanen les ales del desig i de records s'alimenten les espires d'aquest foc de passions ocultes, escalfant, encara, les glaceres de la meva ànima, enderrocada i desfeta.
El baf de la cafetera taral·leja una cançó:
- Cançons de bressol ressonen al cap dels presos somiadors de llibertats impossibles.

EL LLIT DE LES REFORMES

Només tu i els teus tatuatges, dormint de costat al llit de les reformes, on mai es va perdre la innocència en el camí tortuós de les bèsties iracundes.
Només tu i els teus tatuatges, descobrint plaers infinits, fora del perill de les feres devoradores d'amors lliurats.  
Només tu i els teus tatuatges, somiant esperances sense pors arrelats al cor.
El baf de la cafetera s'estén per la cuina:
- La nuesa del cos i de l'ànima cura les ferides sagnants de les vides estèrils.

TOT APROFITANT LES ABSÈNCIES.

Les carícies suaus de les teves mans, coneixedores dels camins conductors cap el meu plaer, sobre la pell tèbia, m'enlairen a l'infinit.
La teva boca, segueix un mapa invisible, traçat al meu cos durant els instants d'amor passats entre els teus braços.
L'estremiment dura hores després dels furtius encontres aprofitats al màxim i al final, no hi ha cap dubte: Déu també s'equivoca.
El baf de la cafetera se dissipa:
- Déu mai no s'equivoca, sap bé com aprofitar les absències.

LA PLUJA

Pinten els núvols de gris el cel en constant moviment. Com els meus pensaments van i vénen de la teva boca als meus llavis, dels teus ulls a les meves mans, de la teva pell al meu cabell, de les teves carícies al meu desig. Igual que els núvols s'esvaeixen amb el vent i apareixen encara amb més força en un altre lloc.  
No hi ha vendaval que dissipi el nostre amor. 
La pluja cau lenta i incessant, banya les meves parpelles tancades.  
No arrossega els pensaments lacònics ni accelera el pas de les hores.
Anega  els carrers enfangats i entorpeix l'esdevenir de la ciutat .  
El baf de la cafetera m'escolta amb atenció:
- Potser demà el sol , calent i sanador , xiuxiuegi històries d'amor a cau d'orella dels amants que s'anhelen.